JOAN GIMÉNEZ I ROGER, tresorer de la Fundació Pius Bosch

Carles Mataró i Magda Puig amb el mestre Recasens el dia que el Centre va retre l’homentage al que havia estat director de l’Orfeó Virolai


Escric aquestes línies en uns moments molts tristos i dolorosos motivats per la teva partença. Vull deixar testimoniatge del meu agraïment cap a tu, per la teva amistat, pel teu mestratge i per la teva bonhomia. Agraïment pel teu acompanyament durant quasi quaranta anys, entre l’Escola Voramar i el Centre. Agraïment perquè al teu costat he après moltes coses: he aprés a servir els altres, perquè tu has dedicat la teva vida a servir-nos; he après a valorar més profundament les actituds humanes; he après a tenir actituds de comprensió, d’amistat, de sacrifici i, com no podia ser d’altra manera, d’estimació. Has fet renéixer en mi la religiositat, fent-la més propera i entenedora i, sobre tot, més humana. Durant tot aquest temps que hem compartit, m’has fet intuir un Déu ple d’amor i d’esperança.

Tot i ser uns moments molt tristos, ens queda el teu exemple de vida i ens queda també el consol que has viscut una vida plena que ha donat fruits abundosos. Que aquets fruits han estat i són un exemple magnífic per a tots nosaltres. Fundar una escola com ho vas fer tu -acompanyat per en Jaume Campins, en Joan Buxadé i
altres persones– en una època no gens planera,
deixa un camí ben assenyalat i obert al futur del nostre barri del Poblenou, on quedarà per sempre evident aquest reconeixement a la teva persona i a la teva obra. I tota la trajectòria a la teva segona casa, al Centre, on has esmerçat la major part de la teva vida, ajudant a que es fes una gran entitat del barri, amb un miler de socis.

Has tingut al teu costat una gran família que t’ha acompanyat amb molta estimació. La teva esposa, la Magda, que ha estat sempre amb tu, que de ben segur que t’ha ajudat a aconseguir les fites que has assolit, i que t’ha acompanyat fins al teu darrer sospir; la Carme, que l’he vist dissimular el patiment per la teva malaltia; la Rosa, entranyable persona amb qui vaig compartir uns temps heroics a Voramar, i els teus dos fills, en Joan Carles i en Josep Maria. A tots, dir-los, en aquests moments de dol, que per sempre més els quedarà l’exemple de la teva vida tan fecunda i creadora.
Carles, guardaré de tu un molt bon record i una profunda estimació.