Joan M. Vallvé Ribera, patró de la Fundació Pius Bosch, va ser nomenat Soci d’Honor del Centre Moral i Cultural del Poblenou en la darrera Assemblea General de Socis d’aquesta entitat del passat 27 d’abril de 2019. I ho va ser a proposta de la Junta Directiva del Centre, per la seva trajectòria personal i professional de catalanitat i valor social reconeguda per l’entitat. Enginyer industrial de professió, ha estat o és, entre altres càrrecs, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i vicepresident d’Òmnium Cultural.

Cal recordar la relació de la família Ribera, el Centre i la Fundació Pius Bosch. Joan M. Vallvé Ribera és nét de Joaquim Ribera Barnola, fundador de la històrica Metales i Platería Ribera (Can Culleres). El fatídic 1936, l’edifici del Centre del carrer Pujades (on encara és ara), inaugurat el 1926, queda parcialment derruït. Acabada la guerra, l’entitat bancària que no havia cobrat durant aquells anys el crèdit concedit per fer l’edifici es queda el local. Però Joaquim Ribera Barnola recupera el local i el cedeix provisionalment a la parròquia de Santa Maria del Taulat, ja que el temple havia estat derruït totalment el mateix 1936. El 1950 el renovat temple és consagrat i el Centre pot tornar al seu lloc des del 1926. La família Ribera renuncia als seus drets de recuperar l’immoble que havia comprat legalment, i crea la societat instrumental que ara és la Fundació Pius Bosch, de la qual són patrons Montserrat Ribera Monroset i Joan M. Vallvé Ribera en representació de la família.

Joan M. Vallvé és enginyer industrial i, del 1964 al 1975, treballà com a enginyer a l’empresa Metales y Platería, SA (Can Culleres), mentre que, del 1975 al 1980, fou enginyer del Ministeri a Barcelona i a Lleida. Del 1974 al 1980 va ser vocal del Comitè Executiu de la Fira de Barcelona. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 1980 fou elegit diputat per a la circumscripció de Lleida, i a les del 1984 per a la de Barcelona. Va ser secretari general del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (1980-1984), conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1989-1992) i comissionat per a Actuacions Exteriors (1992-1994).
Del 1994 al 1999, fou diputat al Parlament Europeu per la coalició CiU, PSM-Nacionalistes de Menorca i Bloc Nacionalista Valencià, novament del 2002 al 2004 en substitució de Pere Esteve, i del 1996 al 2004 fou president de l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE).
Del 2006 al 2007 va ser el president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Del 2007 al 2013 va ser degà del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. També ha estat vicepresident del Club Natació Barcelona. El 2015 es va incorporar a la junta d’Òmnium Cultural sota la presidència de Jordi Cuixart.