A la fotografia, un moment de l’actuació del Trio Fuster el novembre passat dins del marc de la 15 temporada de Cava Concert

Els concerts que organitza la secció Foment d’Activitats Culturals del Centre, patrocinats per la Fundació, seguiexen a bon ritme en aquesta 15 temporada. Com va escriure Aurora Miró, co-directora del Cor Poblenou, en els comentaris per al butlletí del Centre Moral i Cultural, “els dos darrers cava concert han abraçat al públic d’una manera íntima i curosament transcendent”.
Per una banda, el Trio Fuster, el passat novembre, això és: Ariadna Rodríguez, violí, Bea Molero, violoncel
i Daniel Ariño, piano, va interpretar els trios per a piano KV 496 de Mozart i el L 5 de Debussy. Un programa binomi en el qual ens presentava un repertori basat en el format “Trio per a piano”, una de les formacions més comunes en la música de cambra clàssica. D’aquesta manera, el Trio Fuster ens van mostrar dues obres que tenien el mateix format i compartien la mateixa tonalitat però es distanciaven en l’època: es va fer present l’elegància cristal·lina de Wolfgang Amadeus Mozart i també vam poder sentir una obra d’un jove Claude Debussy, fruit del maridatge de la seva formació acadèmica romàntica juntament amb un incipient i prematur impressionisme.
Per una altra banda, el concert que van oferir el gener l’Òscar (violí) i el seu pare Jordi Vilaprinyó (piano) va permetre al públic conèixe’ls d’una manera més íntima; van regalar un grapat de cançons pròpies, com si parléssim d’un ram ple de flors. El programa estava basat, sobretot, en composicions que exposaven els sentiments vers la seva família tot i que també hi havia alguna composició fruit de la vocació pedagògica que comparteixen. De fet, es feia palpable la connexió no només familiar que hi ha entre els dos intèrprets sinó que a la vegada també la companyonia i l’admiració que es tenen l’un vers l’altre.
Així doncs, seguint amb el caire interpretatiu que ens va oferir aquest últim cava concert, val a dir que la qualitat musical i la implicació personal dels intèrprets van atraure al públic de la mateixa manera que…

[…] Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall