A la fotografia, Josep Maria Recasens, president del Centre Moral i Cultural del Poblenou, i Joan M. Vallvé Ribera, nou Soci d’Honor d’aquesta entitat, tots dos patrons de la Fundació Pius Bosch, el passat 26 de gener després del lliurament del guardó

Com ja vam informar en la nota del 8 de juny de 2019 (veure més avall), Joan M. Vallvé Ribera, patró de la Fundació Pius Bosch, va ser nomenat Soci d’Honor del Centre Moral i Cultural del Poblenou en la darrera Assemblea General de Socis d’aquesta entitat del passat 27 d’abril de 2019. La Junta Directiva del Centre, al proposar-lo, va valorar la seva trajectòria personal i professional de catalanitat i valor social reconeguda per l’entitat.
Com es tradicional, el lliurament del guardó es va fer durant la Festa de la Sagrada Família, patronímica del Centre, que enguany es va celebrar el diumenge 26 de gener de 2020.
En el seu parlament després que el president del Centre, Josep Maria Recasens, li lliurés el diploma acreditatiu, primer va agrair molt “la distinció i a més venint d’on ve: del Centre Moral i Cultural del Poblenou” i tot seguit va oferir un reguitzells de records.

“De petit –va dir- a casa els pares, on vivia també el meu avi, sentia parlar força del Centre Moral, de mossèn Pius Bosch i de les obres de reconstrucció de Santa Maria del Taulat. Un o dos anys, amb motiu de la Festa Major del Poblenou, a l’edifici del que seria la nova església Parroquial, s’organitzava una tómbola per recaptar fons. Cada número tenia premi. Valia dues pessetes. El primer premi era una bicicleta i un any era un ruc petit. Recordo també el dia del primer concert de l’Orfeó Virolai, que dirigia el mestre Andreu Recasens.
Els meus pares, Joan i Mercè, ben segur que es varen conèixer al Centre Moral i aquí començaren a festejar. La família de la meva mare vivia a la Rambla cantonada Pallars. La del meu pare al carrer Catalunya, ara, després de 1939 ciutat de Granada, entre Pujades i Pallars.
Em consta que el meu avi va estar molt vinculat al Centre. També recordo que, quan els escolapis varen retirar el suport que donaven a l’escola que s’havia instal·lat al Centre, els meus familiars es varen disgustar molt. recordo els comentaris crítics del meu pare i del meu oncle Andreu.
Llegint la història del Centre ens adonem de la fidelitat als seus principis: Promoure l’activitat cultural dels habitants del Poblenou i, en especial, dels seus associats, fomentar el sentiment de catalanitat i els valors de la vida familiar i social de les persones que integren l’entitat.
Des de l’any 2003 tinc la satisfacció de ser un dels patrons de la Fundació Mossèn Pius Bosch. I al parlar de la Fundació deixeu-me esmentar el nom de qui en fou president i treballador incansable, en Joan Buxadé. Els qui avui en formem part del Patronat procurarem seguir el seu exemple.
Com a membre de la Junta d’Òmnium vull esmentar el nom d’en Jordi Cuixart que fa 27 mesos que és a la presó i recordar-lo al costat dels altres patriotes catalans que són a la presó i a l’exili. A l’exili i al Parlament Europeu hi són el nostre president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, aviat hi serà la Clara Ponsatti. Altres persones són a l‘exili i les recordem: Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel.
Acabo. La història, avui és el 26 de gener. Una diada històrica. No vull recordar el de l’any 1939, en Raimon ens ho diu ben clar “tots havien perdut”. Vull recordar el 26 de gener de 1641, la batalla de Monjuïc l’exèrcit espanyol comanat per Pedro Fajardo de Zúñiga, marquès de Los Vélez, fou vençut per l’exèrcit del Consell de Cent de Catalunya comanat per Francesc de Tamarit amb el suport de la cavalleria del rei de França, comanada pel duc de Bouillon. Una victòria que mereix ser recordada. Segurament no se n’obtingué tot el profit que es podia esperar. El president de la Generalitat, Pau Claris, moria un mes després, probablement emmetzinat. Uns anys més tard vingué la desfeta de l’onze de Setembre de 1714. Però és bo conèixer la història i recordar-la. També ho diu el poeta Raimon: “Qui perd els orígens perd identitat”.
Moltes gràcies.”