La Fundaci\u00f3 Moss\u00e8n Pius Bosch \u00e9s una entitat jur\u00eddica sotmesa a la legislaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, creada l\u2019any 1992, en escriptura p\u00fablica que va autoritzar el fedatari Carles Cabad\u00e9s 0\u2019Callaghan el dia 21 de juliol. Aquesta entitat \u00e9s el pilar jur\u00eddic b\u00e0sic en l\u2019organigrama actual del Centre. Atesa la data fundacional, podem dir que la Fundaci\u00f3 \u00e9s molt jove i que la seva hist\u00f2ria \u00e9s breu, si \u00e9s que podem parlar d\u2019hist\u00f2ria en un per\u00edode tan curt de temps. Per\u00f2 ens cal anar m\u00e9s lluny. Per entendre l\u2019origen, la finalitat, la funci\u00f3 i la significaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 hem de traslladar-nos a 1936. El Centre Moral del Poblenou, a l\u2019iniciar-se la infausta i malanada guerra civil, ocupava l\u2019actual edifici on avui, i des del 1950, torna a tenir la seva seu social, al carrer Pujades, 176-178 del Poblenou, a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Cronologia<\/strong><\/p>\n\n\n\n En realitat per poder seguir cronol\u00f2gicament la hist\u00f2ria de l\u2019edifici hem de retrocedir encara una mica m\u00e9s, fins al 1922. El 10 d\u2019agost d\u2019aquell any, i donant-ne fe el notari Narc\u00eds Batlle Bas\u00f3, un grup d\u2019onze prohoms que suposem serien socis, simpatitzants i en tot cas protectors del \u201cCentro Moral del Pueblo Nuevo\u201d, adquirien a t\u00edtol de compra una finca situada a Barcelona, secci\u00f3 de Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als i \u201cparaje conocido por Poble Nou\u201d (aix\u00ed en el Registre), amb front al carrer de Pujades, sense fer esment de cap numeraci\u00f3 de policia urbana. En una inscripci\u00f3 posterior, el Registre de la Propietat es refereix a la situaci\u00f3 de la finca dient que est\u00e0 situada al carrer Pujades, sense n\u00famero, carrer que comen\u00e7a o t\u00e9 l\u2019entrada pel Parc de Barcelona i acaba en el camp.<\/p>\n\n\n\n La venedora de la finca era la Sra. Trinidad de Venero de Valera y Sister\u00e9. La fam\u00edlia Venero devia ser propiet\u00e0ria d\u2019una extensi\u00f3 molt considerable de terreny en l\u2019actual centre del Poblenou, ja que moltes finques de la Rambla i del seu entorn procedeixen d\u2019una gran finca que fou propietat d\u2019aquesta fam\u00edlia. Testimoni d\u2019aix\u00f2 en els nostres dies \u00e9s el carrer de Venero que porta aquest nom pel motiu citat. Els terrenys que hi afronten eren propietat del senyor Antonio de Venero y Venero Cos\u00edo de la Hoz, pare de l\u2019esmentada senyora Trinidad i germana de Francesc Venero de Valera i Sister\u00e9 que va vendre els terrenys del carrer o passatge de Venero, entre els carrers de Llull i Pujades. El preu de la compravenda del solar del Centre va ser de \u201ctreinta y cinco mil ocho pesetas cincuenta c\u00e9ntimos\u201d.<\/p>\n\n\n\n Els onze prohoms, la van adquirir indivisament amb diferents aportacions. Els compradors i les seves contribucions foren:<\/p>\n\n\n\n \u2013 Mn Pius Bosch i Crous, rector de la parr\u00f2quia de Santa Maria del Taulat des de 1916, 7.008,50 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Andr\u00e9s Oliva Lacoma, 3.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Francisco de Paula Ales\u00e1n Nogu\u00e9s, 2.500 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Fidel Vil\u00e0 Marqu\u00e9s, 5.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Miguel Vidal Serra, 3.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Fernando Rivi\u00e8re Chavany, 5.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Jos\u00e9 Aulet Jan\u00e9, 1.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Segismundo Riera Punt\u00ed, 4.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Miguel Pic\u00f3 Jou, 3.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Leopoldo Sagnier Villavecchia, 1.000 pessetes<\/p>\n\n\n\n \u2013 Celestino Mart\u00ed i Sadurn\u00ed, 500 pessetes<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Els lligams de la Parr\u00f2quia amb el Centre eren palesos. Tres anys m\u00e9s tard, el 30 de novembre de 1925, els onze propietaris venien la finca al \u201cCentro Moral del Pueblo Nuevo\u201d en l\u2019escriptura que va autoritzar el notari Eladi Crehuet i Pardas pel mateix preu que l\u2019havien adquirida tres anys abans, deixant ajornat el pagament del preu que es garantia amb la constituci\u00f3 d\u2019hipoteca a favor de cadascun dels venedors per l\u2018import de la participaci\u00f3 individual de cada transmitent. A l\u2019escriptura es deia que no es guanyarien interessos \u201catendidos los fines altamente loables que cumple la entidad compradora\u201d. El Centre va estar representat pel president, Josep Gili Muset, pel secretari Jaume Botey Candelich, i pel vice-tresorer, Salvador Vil\u00e0 Cruselles, designats i facultats expressament per dur a terme el negoci jur\u00eddic de la compravenda.<\/p>\n\n\n\n El \u201cCentro Moral de Pueblo Nuevo\u201d havia comprat tamb\u00e9 un solar confrontat amb l\u2019anterior situat al costat dret de la finca referida, i aix\u00ed a l\u2019any 1926 era propietari de dues finques, una al costat de l\u2019altra amb unes extensions de 661,36 i 442,48 metres quadrats, o sigui en total mil cent tres metres vuitanta-quatre dec\u00edmetres quadrats. El Centre tenia el forat per\u00f2 li faltava la closca. Calia construir i per fer-ho es necessitaven diners. Van rec\u00f3rrer al pr\u00e9stec amb garantia hipotec\u00e0ria. L\u2019entitat creditora triada va ser el Banco Hipotecario de Espa\u00f1a. Aquesta entitat de cr\u00e8dit, donades les limitacions t\u00e8cniques de l\u2019\u00e8poca, nom\u00e9s signava els contractes de les operacions que realitzava a Madrid, i \u00e9s per aix\u00f2 que la Junta del Centre va apoderar a un senyor anomenat Juan Figueroa y Dur\u00f3, probablement un advocat o agent de comer\u00e7 bancari, perqu\u00e8 represent\u00e9s l\u2019entitat i port\u00e9s a terme el triple negoci jur\u00eddic necessari per als objectius del Centre. Calia, en primer lloc, agrupar les dues finques convertint-les en una sola, despr\u00e9s declarar l\u2019obra nova, o sigui l\u2019edifici projectat, i, finalment, constituir la hipoteca que garant\u00eds l\u2019empr\u00e8stit que li feia el Banc per poder construir.<\/p>\n\n\n\n Atorgada l\u2019escriptura de poder a favor del senyor Figueroa, aquest es trasllad\u00e0 a Madrid on, el 2 de mar\u00e7 de 1926, va signar davant del notari Don C\u00e1ndido Casanueva y Gorj\u00f3n, en nom i com a mandatari del \u201cCentro Moral de Pueblo Nuevo\u201d, l\u2019instrument p\u00fablic on es concretaven les tres operacions esmentades.<\/p>\n\n\n\n Agrupades les dues finques, en va resultar una de 1.103,84 metres quadrats i es va definir l\u2019obra nova de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n\n\n\n \u201cEdificio en construcci\u00f3n destinado a Centro Recreativo y Cultural… quedando un peque\u00f1o espacio por edificar en la entrada, por la calle de uno de los dos cuerpos de que constar\u00e0 el edificio. El de la parte anterior constar\u00e0 de planta baja con un entresuelo y de un piso encima, en la planta baja estar\u00e1 situado el sal\u00f3n para caf\u00e9, billares, secretar\u00eda, biblioteca, sala de lectura, cocina y servicios; el entresuelo estar\u00e1 situado en la segunda crug\u00eda y contendr\u00e1 sala de tresillo y dependencias; y la planta principal estar\u00e1 destinada a clases y museo escolar con amplios salones que recibir\u00e1n luces por la fa – chada. Detr\u00e1s de este cuerpo y comunicando con \u00e9l, a la vez que tendr\u00e1 entrada directa desde la calle, habr\u00e1 otro cuerpo de una sola altura destinado a teatro distribuido en vest\u00edbulo, sala con galer\u00eda alrededor y escenario, siendo sus dimensiones totales unos trein ta y nueve metros de largo por quince metros de ancho y la construcci\u00f3n de toda la finca estar\u00e1 hecha con ladrillo y hierro laminado en los entramados y armaduras…\u201d<\/p>\n\n\n\n A la mateixa escriptura es constitu\u00efa la hipoteca a favor del Banco Hipotecario de Espa\u00f1a, qui adquiria la condici\u00f3 de primer creditor hipotecari posposant els drets dels onze prohoms que havien venut al Centre una de les dues finques sense cobrar-ne el preu que va quedar ajornat amb la garantia real de la finca. El cr\u00e8dit a favor del banc tenia un termini de cinquanta anys i la quantitat emmanllevada era de cent disset mil cinccentes pessetes.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s de suposar que amb els diners del pr\u00e9stec no n\u2019havia prou per concloure la construcci\u00f3 i la Junta del Centre es trobaria ben aviat sense liquiditat. Atrapada, devia buscar solucions complement\u00e0ries per seguir endavant. El resultat va ser una nova hipoteca que permet\u00e9s cancel\u00b7lar el deute amb el Banco Hipotecario i aport\u00e9s nou capital per seguir les obres.<\/p>\n\n\n\n Es va concretar en un cr\u00e8dit contractat amb la \u201cSecci\u00f3n Especial del R\u00e9gimen Obligatorio de Retiros Obreros de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros\u201d. La quantitat prestada va ser de dues-centes vint mil pessetes, al termini de vint anys i amb un inter\u00e8s del cinc per cent rebaixant en mig punt el que s\u2019havia pactat amb l\u2019Hipotecario. L\u2019escriptura es va signar, aquest cop a Barcelona, el 30 de setembre de 1927. Tot seguit, es cancel\u00b7lava el pr\u00e9stec del Banc. Pel Centre signaren els senyors Gili, Botey i Mart\u00ed. Poc podien imaginar els directius de l\u2019entitat que els esdeveniments futurs i la instauraci\u00f3 d\u2019un nou r\u00e8gim pol\u00edtic podia portar dissortades conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n Som a l\u2019any 1936; amb la Guerra Civil es repeteixen els fets del 1909. L\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria del Taulat sofreix un incendi total que no deixa pedra sobre pedra i el Centre n\u2019\u00e9s tamb\u00e9 v\u00edctima amb un incendi parcial.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de la guerra<\/p>\n\n\n\n A l\u2019acabament de la guerra el nou r\u00e8gim comen\u00e7a a legislar i, entre d\u2019altres disposicions, una \u201cLey del 1 de septiembre de 1939\u201d i una \u201cOrden Ministerial del 6 de octubre\u201d del mateix any, incorpora al Patrimonio del Instituto Nacional de Previsi\u00f3n els cr\u00e8dits a favor de les caixes col\u00b7laboradores de previsi\u00f3 social, entre les quals s\u2019hi trobava la \u201cSecci\u00f3n Especial del R\u00e9gimen Obligatorio de Retiros Obreros de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros\u201d.<\/p>\n\n\n\n L\u2019\u201cInstituto Nacional de Previsi\u00f3n\u201d inscriu r\u00e0pidament el dret que li atorga la nova legislaci\u00f3 i per un assentament al Registre, del 21 de gener de 1944, passa a ser titular del cr\u00e8dit contra el Centre. La llei de 23 de gener del 1941 havia donat la pauta pel canvi de titularitat dels cr\u00e8dits als Registres de la Propietat.<\/p>\n\n\n\n Per impagament del deute, l\u2019\u201dInstituto Nacional de Previsi\u00f3n\u201d insta procediment sumari hipotecari contra el \u201cCentro Moral\u201d. Es segueix en el Jutjat de primera Inst\u00e0ncia n\u00famero 6 de Barcelona. Probablement, si no s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft l\u2019absorci\u00f3 dels cr\u00e8dits per l\u2019organisme estatal, les dificultats econ\u00f2miques amb causa i com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra que va abocar el Centre a uns anys d\u2019inactivitat, s\u2019haguessin resolt. S\u2019ha de creure que amb la \u201cCaja de Pensiones\u201d s\u2019hauria pogut negociar una renovaci\u00f3 del cr\u00e8dit, o una renovaci\u00f3 dels terminis que haurien proporcionat al Centre temps suficient per rec\u00f3rrer a altres solucions a trav\u00e9s dels seus socis o d\u2019alguns pr\u00f2cers del barri. Dissortadament, el procediment judicial va seguir implacable fins que el 12 de desembre de 1944 es celebrava la segona i definitiva subhasta, a l\u2019haver quedat deserta la primera, s\u2019adjudicava la finca al senyor Andr\u00e9s Ribera Rovira per la suma de tres-centes trenta-dues mil cent pessetes (332.100). Quedaven cancel\u00b7lades totes les c\u00e0rregues posteriors i, com que la postura en subhasta va ser superior al deute, el romanent va quedar a la \u201cCaja General de Dep\u00f3sitos\u201d a disposici\u00f3 dels restants creditors, que no consta si van arribar a cobrar aquelles primeres aportacions que varen fer al comprar el solar.<\/p>\n\n\n\n Amb tot aix\u00f2, el Centre, reconvertit en \u201cCentro Parroquial\u201d, s\u2019instal\u00b7lava al carrer Pallars. La Parr\u00f2quia havia ocupat el local de l\u2019antic caf\u00e8 del Centre a l\u2019edifici subhastat del carrer Pujades. Aquesta situaci\u00f3 perdur\u00e0 fins al 1950 quan el 4 de mar\u00e7 fou consagrada la nova esgl\u00e9sia. Quedava lliure l\u2019antic edifici del Centre, per\u00f2 seguia sent propietat del Sr. Ribera Rovira.<\/p>\n\n\n\n En aquell moment, un soci del Centre entregat i conven\u00e7ut va encaminar els seus esfor\u00e7os, juntament amb altres persones que el recolzaven, per recuperar la que havia estat la seu social. En Joan Montaner i Segarra, primer president del que seria el nou Centre, volia assegurar no solament la tornada sin\u00f3 tamb\u00e9 la perman\u00e8ncia a l\u2019edifici i no es conformava amb una ocupaci\u00f3 a t\u00edtol d\u2019arrendament sense altres garanties. Desitjava avalar el futur de l\u2019entitat.<\/p>\n\n\n\n L\u2019esfor\u00e7 i l\u2019entusiasme esmer\u00e7ats van aconseguir que la fam\u00edlia Ribera vengu\u00e9s la propietat de l\u2019immoble amb certes condicions. En primer lloc, es va fer una segregaci\u00f3 de vuitanta-nou metres i noranta-set dec\u00edmetres quadrats que van quedar propietat del senyor Andreu Ribera i Rovira. La finca resultant, redu\u00efda a mil tretze metres vuitanta- set dec\u00edmetres quadrats, amb l\u2019edifici, era adquirida per la \u201cSociedad Cultural Moss\u00e9n Pio Bosch, Sociedad Civil Particular\u201d.<\/p>\n\n\n\n La creaci\u00f3 de \u201cLa Sociedad Cultural Mos\u00e9n Pio Bosch\u201d va ser una de les condicions per transmetre la propietat de l\u2019immoble. El nou centre, o sigui l\u2019actual Centre Moral i Cultural de Poblenou, continuador del Centre Parroquial i del \u201cCentro Moral de Pueblo Nuevo\u201d era una associaci\u00f3 que, com totes les que van sobreviure a la guerra, o es van crear un cop acabada aquella, estava subjecte als controls i conveni\u00e8ncies del r\u00e8gim i sotmesa a una legislaci\u00f3 altament intervencionista. Podia succeir que, amb qualsevol maniobra pol\u00edtica o per la promulgaci\u00f3 d\u2019alguna llei, l\u2019entitat perd\u00e9s la seva ess\u00e8ncia i fins i tot canvi\u00e9s d\u2019objectius o s\u2019obligu\u00e9s a destinar l\u2019edifici a altres finalitats pol\u00edticament imposades. Aquest temor frenava en principi la transmissi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n No es tractava d\u2019una transacci\u00f3 merament mercantil dintre del mercat immobiliari. Era una operaci\u00f3 que necessitava d\u2019una gran dosi de generositat per part de la fam\u00edlia Ribera per facilitar el ressorgiment del Centre i treure\u2019l del confinament a precari que estava vivint al carrer Pallars. Calia preveure que la generositat dels transmitents i els esfor\u00e7os dels adquirents no se n\u2019anessin en orris per mala voluntat o interessada intromissi\u00f3 de tercers. Es va negociar amb la propietat acordant finalment la creaci\u00f3 d\u2019una societat civil particular que seria la propiet\u00e0ria de l\u2019edifici i l\u2019arrendaria al Centre i a les escoles parroquials. I es va retransformar el Centre Parroquial donant pas a una renovada entitat m\u00e9s \u00e0mplia i m\u00e9s d\u2019acord amb la realitat social del moment, el \u201cCentro Moral y Cultural de Pueblo Nuevo\u201d.<\/p>\n\n\n\n Al butllet\u00ed el Centre<\/em> de l\u2019abril de 2003, n\u00fam. 36, ja es deia que amb un criteri jur\u00eddic molt encertat, es va triar la figura d\u2019una societat civil particular, sense cap dubte la m\u00e9s convenient en aquell moment. Regulada pel Codi Civil, sense gaire formalismes, quedava fora dels \u00e0mbits mercantil i del r\u00e8gim associacionista fortament polititzat.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n La \u201cSociedad Cultural Mos\u00e9n Pio Bosch\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n El dia 6 de juny de 1950 es va atorgar escriptura de constituci\u00f3 d\u2019una societat civil amb la denominaci\u00f3 de \u201cSociedad Cultural Mos\u00e9n Pio Bosch\u201d. Va autoritzar-la el notari Jos\u00e9-Mar\u00eda Gich Pi i els seus atorgants foren els socis fundadors senyors Joaquim Batlle Ferrer, Jaume Botey Candelich, Andreu Padr\u00f3 Pag\u00e9s, Joan Montaner Segarra, Jaume Ribera Rovira i Josep Mart\u00ed Saltor. Actuaven en nom propi i, a m\u00e9s, en Jaume Ribera ho feia tamb\u00e9 en representaci\u00f3 del seu germ\u00e0 Andreu Ribera i Rovira.<\/p>\n\n\n\n El nom que es va triar era un homenatge a Moss\u00e8n Pius Bosch i Crous que va ser rector de la Parr\u00f2quia de Santa Maria del Taulat des del 23 de juny de 1916 fins a la seva mort l\u20191 de novembre de 1947.<\/p>\n\n\n\n Amb la constituci\u00f3 social es va organitzar la primera junta de govern: va ser nomenat president en Joaquim Batlle, secretari en Joan Montaner i tresorer en Jaume Botey; els altres socis tenien la condici\u00f3 de vocals.<\/p>\n\n\n\n En un dels articles dels Estatuts socials es deia: \u201cEn atenci\u00f3n a la altruista labor cultural y ben\u00e9fica desarrollada por Don Joaqu\u00edn Ribera Barnola en la barriada de Pueblo Nuevo, queda convenido en forma irrevocable el conceder a su familia el derecho de que dos personas de la misma sean socios de la persona jur\u00eddica que se constituye por durante toda la vida de \u00e9sta. Los cargos que ostenten los dos miembros de la familia de Don Joaqu\u00edn Ribera podr\u00e1n transmitirse por sucesi\u00f3n hereditaria y por actos inter-vivos y por la sola voluntad de sus titulares\u201d.<\/p>\n\n\n\n Tres setmanes despr\u00e9s, l\u20191 de juliol, el mateix fedatari autoritzava la compravenda de la finca del carrer Pujades 176-178 del Poblenou de Barcelona. N\u2019eren atorgants: com a venedor l\u2019Andreu Ribera Rovira, i com a compradora la \u201cSociedad Cultural Mos\u00e9n Pio Bosch\u201d que va estar representada pel seu president, en Joaquim Batlle Ferrer.<\/p>\n\n\n\n En l\u2019escriptura de compra es consignava, entre les altres cl\u00e0usules pr\u00f2pies del negoci jur\u00eddic de qu\u00e8 es tractava, la de retrovenda, \u00e9s a dir, el venedor es reservava per a ell i per als seus descendents, la facultat de poder resoldre la compravenda, i recuperar la propietat de la finca, abonant el mateix preu de la venda m\u00e9s les millores, si es deixava de destinar l\u2019edifici als objectius pels quals s\u2019adquiria, o sigui, si l\u2019immoble deix\u00e9s de ser seu del Centre Moral o altra societat amb finalitats culturals recreatives cat\u00f2liques. La facultat de determinar si es complia o no la condici\u00f3 imposada es reservava al Senyor Bisbe de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n A la mort del primer president, en Joaquim Batlle Ferrer, el va substituir en Joan Montaner Segarra que va ostentar la presid\u00e8ncia fins a la seva mort. La secretaria va passar a en Joan Buxad\u00e9 Dom\u00e8nech, i per la defunci\u00f3 dels socis senyors Botey, Padr\u00f3 i Mart\u00ed, varen adquirir la condici\u00f3 de socis vocals els senyors Josep Ruiz Alba, Joan Guardino Giron\u00e9s i Claudi Andani Vidal, que fou el tresorer. Traspassats els dos primers foren subs – titu\u00efts pels senyors Jordi Asensio M\u00e8lich i Josep Batlle Albes. No hi van haver altres modificacions fins a la dissoluci\u00f3 de la societat. Mantenien la seva condici\u00f3 de socis vitalicis els germans Jaume i Andreu Ribera Rovira.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n La Fundaci\u00f3 Privada Moss\u00e8n Pius Bosch<\/strong><\/p>\n\n\n\n La societat va existir fins al 6 de juliol de 1993, dia en qu\u00e8 la Junta presidida per en Joan Buxad\u00e9 i Dom\u00e8nech, com a substitut estatutari d\u2019en Joan Montaner Segarra, absent per malaltia, actuant de secretari en Claudi Andani Vidal i assistint la resta de socis, es va acordar per unanimitat dissoldre a tots els efectes la societat civil, nomenant als senyors Andani i Buxad\u00e9 liquidadors amb l\u2019enc\u00e0rrec de traspassar el patrimoni social a la recent creada Fundaci\u00f3 privada Moss\u00e8n Pius Bosch.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019any 1992 la situaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds era totalment diferent de l\u2019any 1950 en qu\u00e8 s\u2019havia constitu\u00eft la Societat Civil. El pas dels anys havien desvirtuat la conveni\u00e8ncia de la societat civil particular. La gran transformaci\u00f3 del pa\u00eds, l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica, la legislativa i especialment la reforma fiscal feien necessari que es trob\u00e9s una figura jur\u00eddica m\u00e9s coherent amb la realitat. Tanmateix, a Catalunya s\u2019havia restablert la Generalitat i el Parlament, usant les seves facultats, havia legislat l\u2019espai corresponent a les fundacions. La nova llei catalana de fundacions era una porta oberta que donava un marc adient i magn\u00edfic per a la continu\u00eftat dels objectius que havien inspirat la creaci\u00f3 de la societat l\u2019any 1950.<\/p>\n\n\n\n Una fundaci\u00f3 era una salvaguarda de futur per les especials caracter\u00edstiques d\u2019aquestes institucions i una tutela per al Centre que veia protegida la seva seu de qualsevulla situaci\u00f3 futura provocada per motivacions pol\u00edtiques o per grups de pressi\u00f3 que es poguessin crear en el si del Centre i posessin en perill els seus objectius, de tal manera que aix\u00f2 va fer comprendre al senyor Andreu Ribera que una fundaci\u00f3 garantia amb escreix la finalitat fixada a l\u2019any 1950, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, no calia mantenir el dret de retrovenda establert en el seu moment. Hi va renunciar.<\/p>\n\n\n\n Pr\u00e8viament a la dissoluci\u00f3 de la societat civil, en Junta celebrada el 3 d\u2019abril de 1992 es va aprovar la creaci\u00f3 i dotaci\u00f3 de la fundaci\u00f3 que es denominaria Fundaci\u00f3 Privada Moss\u00e8n Pius Bosch subjecte a la legislaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya. L\u2019encara existent societat civil va dotar a la Fundaci\u00f3 amb la propietat de l\u2019edifici del Carrer Pujades, 176-178, i un mili\u00f3 de pessetes. El 21 de juliol del mateix any, s\u2019atorgava l\u2019escriptura fundacional, compareixent els senyors Claudi Andani i Joan Buxad\u00e9 com a representants de l\u2019entitat fundadora i a t\u00edtol personal, juntament amb les altres persones que, segons les disposicions estatut\u00e0ries, havien de constituir el primer Patronat, \u00e9s a dir la junta rectora. Eren els senyors Jaume i Andreu Ribera Rovira, Dom\u00e8nec Sarsanedas Sabat\u00e9, Joaquim Vilasar\u00f3 Bagaria, i Josep Gili Diego.<\/p>\n\n\n\n El primer Patronat va constituir-se sota la presid\u00e8ncia de Dom\u00e8nec Sarsanedas Sabat\u00e9, s\u2019anomen\u00e0 patr\u00f3-secretari Joan Buxad\u00e9 Dom\u00e8nech, patr\u00f3-tresorer Claudi Andani Vidal, i patrons-vocals Joaquim Vilasar\u00f3 Bagaria, Josep Gili Diego, Jaume Ribera Rovira i Andreu Ribera i Rovira.<\/p>\n\n\n\n A la mort del president senyor Sarsanedas i del tresorer senyor Andani, passen a ocupar aquests c\u00e0rrecs, respectivament, Joaquim Vilasar\u00f3 Bagaria i Josep Casanova Ram\u00f3n. Tanmateix, s\u2019incorporen com a patrons-vocals Jaume Masjuan Pons i Xavier Oliver Casanova.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n L’actualitat<\/p>\n\n\n\n La Fundaci\u00f3 i el Centre s\u00f3n dues persones jur\u00eddiques diferents, legislativament diferenciades subjectes a normatives espec\u00edfiques per a cada figura, per\u00f2 estan agermanades per uns objectius similars per no dir comuns. Si el Centre dirigeix la seva activitat als socis, la Fundaci\u00f3 preveu la possibilitat d\u2019un abast m\u00e9s ampli podent ampliar l\u2019activitat a tot el Poblenou, per\u00f2 ambdues institucions convergeixen en oferir i desenvolupar, amb esperit cristi\u00e0, cultura i recreaci\u00f3 a la societat.<\/p>\n\n\n\n L\u2019una fa a l\u2019altra, i tot i que el Centre \u00e9s primer en el temps i els seus objectius i el seu futur van donar peu a la Societat Civil primer, despr\u00e9s transformada en la Fundaci\u00f3, aquesta Fundaci\u00f3 \u00e9s la base jur\u00eddica que li sustenta l\u2019estatge amb garantia de continu\u00eftat i, especialment, de finalitat.<\/p>\n\n\n\n La Fundaci\u00f3 \u00e9s com un estoig que guarda i fa lluir el seu contingut: el Centre. Les relacions formals entre les dues entitats es van instrumentar primer a trav\u00e9s d\u2019un contacte d\u2019arrendament parcial de l\u2019edifici del carrer Pujades. Un cop es van suprimir les escoles que ocupaven la primera planta alta amb front a la fa\u00e7ana, el contracte es va estendre a tot l\u2019edifici, per\u00f2 al novembre del 2002, volent ressaltar encara m\u00e9s el car\u00e0cter gratu\u00eft de la Fundaci\u00f3, sense cap afany de lucre, es va cancel\u00b7lar l\u2019arrendament donant pas a una relaci\u00f3 m\u00e9s adient com \u00e9s el contracte de comodat actualment vigent. La Fundaci\u00f3 exerceix la seva finalitat de fomentar la cultura a trav\u00e9s del Centre Moral i Cultural del Poblenou i espor\u00e0dicament en altres accions puntuals fora del Centre. Es mant\u00e9 com a soci protector de la revista\u00a0Llengua Nacional<\/em>\u00a0i, en compliment del seu objectiu de ser foment d\u2019activitats culturals i recreatives amb esperit cristi\u00e0 al barri, ho fa en forma no plenament oberta a tot all\u00f2 que directament o indirectament comporti un b\u00e9 moral, social o cultural per al Centre i per al barri.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n GLOSA HIST\u00d2RICA DEL CENTRE MORAL I CULTURAL DEL POBLENOU, EN EL SEU
CENTENARI<\/strong><\/p>\n\n\n\n