Categoria Actuacions dutes a terme
Benvolgut amic Joan, Recordo que ara fa uns vint anys l’atzar, la casualitat o la providència, van fer que els nostres camins coincidissin, tot i que ja ens coneixíem de feia molts anys; la nostra coincidència va ser en aquell moment la Fundació Privada Mossèn Pius Bosch, actualment Fundació Privada Pius Bosch. Tu actuaves com a secretari de la Fundació ja que el president en aquell moment era el teu sogre, en Domènec Sarsanedas, i jo, d’acord amb el que marquen els estatuts de la Fundació, hi vaig entrar com a Patró per haver estat elegit president del Centre. Durant aquests vint anys al teu costat, m’has ensenyat -bé, crec que ens has ensenyat a tots- una forma de treball en equip, pulcre, negociador i sense rancúnies entre tots els patrons de la Fundació. Esperem i desitgem que ara que ja no ets entre nosaltres, el teu esperit i el teu record ens omplin de saviesa per seguir portant la Fundació amb aquest mateix tarannà.
Ara em toca presentar-me per ocupar el teu càrrec a la Fundació i ho dic, com tu bé saps, perquè va ser un compromís que vaig adquirir en un d’aquells dies que ens vam trobar quan tu ja estaves malalt. El compromís va ser que jo em presentaria com a president el dia que tu ho deixessis o el dia que, per desgràcia, faltessis del nostre costat i si la resta de patrons confiaven en la meva persona, assumiria, molt gustosament, el càrrec.
Doncs bé, aquest dia ja ha arribat. El passat 23 de novembre, vaig ser nomenat per ocupar aquest càrrec, un càrrec que de ben segur em divideix el cor. Per un costat m’entristeix per la teva insubstituïble falta, però per l’altre m’il•lusiona per continuar amb la responsabilitat que tu has dut durant aquests últims anys: el de portar el timó d’aquest vaixell anomenat Fundació Privada Pius Bosch que, per cert, has deixat amb uns mariners immillorables que sé que m’ajudaran a seguir i ampliar el camí de la Fundació, per continuar treballant amb la mateixa empenta i fermesa que ho hem fet fins ara.
De president a president, moltíssimes gràcies Joan! Gràcies per tot el que has donat tant al Centre com a la Fundació. Gràcies per tot el que hem après, gràcies per la feina feta i gràcies per l’esforç. Moltíssimes gràcies pel temps que has dedicat a la Fundació i també moltes gràcies per marxar com vivies, amb un somriure, amb amabilitat, sense fer soroll, sense causar dolor i caient com cau dolçament un arbre. Ens vas deixar el següent epitafi: “Guardeu-me un record en un racó de la vostra memòria. Recordar és viure. I als creients us prego una oració”.
Doncs bé Joan, et recordem i recordarem per sempre; resem i resarem per tu i en silenci has quedat per sempre més en els nostres cors.
Xavier Oliver i Casanova
President de la Fundació Pius Bosch
(publicat a el Centre, en el número 85, de desembre de 2015)